L’edifici no està obert al públic, i és una de les seus científiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona que custodia les col·leccions de zoologia i les de geologia, centralitza l’activitat de recerca científica i gestió dels fons de les col·leccions, així com els serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni.
Si va ser construït com a Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal del 1888, per què se li diu el Castell dels Tres Dragons? Doncs perquè el seu aire medievalitzant sintonitzava amb una obra de teatre satíric de Serafí Pitarra que en aquella època s’estava representant amb gran èxit a Barcelona, una obra que precisament es deia El Castell dels Tres Dragons. Amb aquest motiu hi ha tres dragons fets en planxa de metall a l’entrada del recinte de l’edifici, des de l’interior del parc.
L'Exposició Universal del 1888 va ser una gran oportunitat per als joves arquitectes del moment de fer obres grandioses. Domènech i Montaner en va fer dues: el Gran Hotel Internacional i el Cafè-Restaurant, popularment anomenat, com ja hem explicat, Castell dels Tres Dragons. Actualment només es conserva el segon dels dos edificis, que acull dependències del Museu de Ciències Naturals, i és situat al Parc de la Ciutadella. El Gran Hotel es va haver d'enderrocar un cop acabada l’Exposició Universal, ja que el solar on s'havia aixecat només estava cedit en préstec per un ministeri mentre durés l'esdeveniment. El Cafè-Restaurant va córrer millor sort i va allotjar un taller experimental on Lluís Domènech i Antoni M. Gallissà van aplegar tot d’artesans i artistes que volien fer recerca sobre oficis tradicionals i antics per tal de revitalitzar les arts decoratives: vitrallers, metal·listes, ebenistes, escultors, mosaistes, tot ajudant a crear Ia molt buscada arquitectura nacional que Domènech ansiava des dels seus inicis, tal com va escriure al seu famosíssim article "En busca de una arquitectura nacional", publicat a La Renaixensa el 28 de febrer del 1878.
A banda de l'estructura geomètrica amb torres als angles, els elements més característics que defineixen la decoració de l’edifici del Cafè-Restaurant són els murs de maó llis, i el fris d'escuts heràldics en blanc, amb pintures en blau d'Alexandre de Riquer i A. Mestres, que li donen tota la volta a les façanes. Altres elements decoratius són la forja de ferro treballada en làmines planes i retallades (que experimentava simultàniament a l’Ateneu de Canet) col·locades al cupulí i la ceràmica vidriada que el recobreix. L'interior és una gran caixa buida a doble alçada que acollia el restaurant als baixos i el cafè al primer pis. El sostre cassetonat -en semi penombra a causa la llum que entra pels laterals- no es va acabar de pintar, i en ell destaquen les grans voltes -cintres- metàl·liques deixades a la vista, a conjunt amb les baranes de la gran balconada. De l’època es conserven els llums de flors en garlanda al voltant de les columnes, i els vitralls. L’escala, amb les seves parets amb obertures arabitzants i la barana de ferro, va ser un dels elements considerat com a més modern.
Parc de la Ciutadella
Pg. de Picasso, s/n.