Casa Solà Morales

Com tot membre de la Renaixença catalana, Lluís Domènech i Montaner sentia una certa fascinació per les ciutats del nord de Catalunya, que eren considerades essència profunda i origen de la catalanitat. A la Casa Solà-Morales, Domènech i Montaner va experimentar com una aventura la fusió d'una casal senyorial del segle XVlll, ben barroca, amb l'arquitectura modernista més contemporània de principis del XX. Quan Joaquim Solà-Morales li va fer l'encàrrec de reformar casa seva, li va presentar una bellíssima façana de balcons barrocs amb esgrafiats obra de Francesco Barilli, un pintor italià que s’havia afincat a la ciutat. Domènech va saber potenciar aquests elements de la façana original, dissimulant amb l'arrebossat l’annexió d’una casa veïna, on hi va col·locar una tribuna molt decorada. Va ressaltar el conjunt amb unes cariàtides o escultures de dones sinuoses de gran bellesa, molt semblants a les que l'escultor Eusebi Arnau havia fet uns anys abans a la façana de la Casa Lleó i Morera, al passeig de Gràcia de Barcelona. Eusebi Arnau va col·laborar amb Domènech durant molts anys. De fet, Arnau s’havia iniciat en l'escultura al taller d’oficis i tècniques artesanals tradicionals que Domènech i Antoni M. Gallissà havien ubicat al Cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 un cop acabada aquesta.

Les reformes que Domènech va fer a la casa d'Olot van durar tres anys i van modificar molt especialment la planta baixa, que va treballar amb pedra d'Avinyonet, tan fina com dura, amb les esmentades escultures i amb unes boniques reixes i baranes de ferro forjat a l'entresòl. Al primer pis hi destaca la ja mencionada tribuna, un dels trets definidors de l’edifici. Va coronar el conjunt amb una galeria porxada amb dotze columnes acabades amb capitell i arcs de mig punt, i barbacana decorada amb rajola de València de tons grocs.