Fundació Antoni Tàpies. Antiga editorial Montaner y Simón

A més de les exposicions temporals, hi ha una mostra permanent d’obra del pintor A. Tàpies i un fons documental sobre cultures no occidentals.

L’edifici de l'editorial Montaner i Simón, considerat com a premodernista, és el projecte més antic dels que Domènech i Montaner va realitzar per a la ciutat de Barcelona. Alguns edificis fets amb anterioritat no es conserven, altres projectes molt ambiciosos, com el de les lnstitucions Provincials d’lnstrucció Pública, no es van arribar a fer realitat.

A la façana de Domènech i Montaner, sobre la qual llueix l’escultura del Núvol amb cadira, d'Antoni Tàpies, dos segles d'art es retroben. La barreja, pels qui no la coneixen, pot resultar tan explosiva com va ser la intenció de Lluís Domènech i Montaner en dissenyar una façana tan antiacadèmica com va poder. Aquest manifest revolucionari, construït en maó, i decorat en ferro forjat i ceràmica, incorpora referències a l‘estil gòtic i a l'heràldica i símbols que llavors eren progressistes, com engranatges dentats i estrelles de cinc puntes. Són les primeres mostres del llenguatge personal de l'arquitecte, que connecta amb la manera innovadora de veure les coses de finals del segle XIX, i que anirà consolidant-se a mesura que avança la seva carrera. L’estil de la construcció es considera premodernista amb molt de mudejarisme -de vegades a aquest estil se li diu Renaixença- perquè es troba lluny de la plenitud del moviment, assolida vint anys més tard, i perquè encara no incorpora els tòpics de temes naturalistes i la riquesa decorativa posterior. Tot i amb això es considera que Domènech va ser un dels pioners, potser fins i tot precursor, del famós coup de fouet, la forma més característica del Modernisme a nivell internacional, perquè a l’edifici de l'editorial Montaner i Simón ja hi apareix a les finestres a peu de carrer.

Llibres de luxe

L’Editorial Montaner i Simón era la millor impremta de Barcelona, amb maquinària ultramoderna, propietat d’un cosí germà de Domènech per a qui també va fer molts dissenys gràfics per a cobertes de llibres de luxe, actualment peces de col·leccionista. Aquest parent de l'arquitecte també li encarregaria l'edifici del seu habitatge, el Palau Montaner (actualment seu de la Delegació del Govern a Barcelona) i el Castell de Santa Florentina de Canet. La situació de l’edifici de l’editorial, a l’Eixample, la part més nova de Barcelona i a més al carrer d’Aragó, per on passava el tren, era idònia per al palauet industrial que es volia construir.

El projecte, doncs, va ser concebut per a un ús industrial, per això es van utilitzar materials com el maó -molt reivindicat com a material tradicional català- i els pilars o columnes de ferro fos que fins aleshores a Barcelona només es feien servir a mercats i estacions, i que estructuren l’espai en grans zones. L’interior es va il·luminar amb claraboies. La llum zenital continua atorgant als interiors una claredat difosa molt interessant.