Casa Fuster

La Casa Fuster constitueix un resum de les experiències urbanes anteriors de Domènech i Montaner que va necessitar la col·laboració del seu fill Pere per a acabar aquesta obra.

L’edifici, als jardinets de Gràcia, fa la funció de salvar la diferència d’amplada entre el passeig de Gràcia i el carrer de i Gran de Gràcia. Per això la seva imatge és important dins el conjunt urbanístic. Com ja és comú en tots els edificis urbans d'habitatges de Domènech, el xamfrà pren un gran protagonisme, amb un cos cilíndric que forma tribunes que en aquest cas existeixen a totes les plantes. Quan aquest tub arriba a terra se sosté sobre una mènsula en la qual Domènech va fer esculpir nius d’orenetes, una divertida al·lusió a les anècdotes quotidianes de la ciutat. L’últim pis té una mansarda de tipus europeu, que fins ara Domènech no havia utilitzat. En ell es troba a faltar el cupulí o torre que corona totes les façanes en xamfrà de Domènech i que sí que consta a tots els dibuixos alçats del projecte de la Casa Fuster. En aquest cas, la torre era similar a la del pavelló d’accés, el d’administració, amb agulla i rellotge de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i anava acompanyada de tres pinyons com a coronaments de les façanes, A les columnes de la planta baixa, de pedra rosada, com sempre, l'arquitecte llueix una gran varietat de capitells, un dels quals, molt sobri i geomètric, se sol prendre com a exemple de la progressiva contenció del recarregament decoratiu modernista. D’altra banda, el repertori segueix essent el típic de l'arquitecte amb elements gotitzants, com les finestres trilobades i l'ornamentació floral.