Situat sobre un turonet amb vistes al mar a uns dos quilòmetres del centre urbà, l’lnstitut Pere Mata de Reus és un bellíssim conjunt monumental. És considerat un seriós precedent de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, que segueix la distribució en pavellons amb jardins, també anomenada à village, imposada a França.
Quan un grup de prohoms reusencs, liderats pel metge Emili Briansó, van decidir construir un recinte obert i higiènic on els malalts mentals poguessin viure en bones condicions, van cridar Lluís Domènech i Montaner. No era un fet casual. L’arquitecte era amic de l’intel·lectual i bibliòfil catalanista Pau Font de Rubinat, un dels promotors del projecte. Pau Font li havia fet de tresorer a les Bases de Manresa (1892), de les quals Domènech en va ser redactor, i quan l’arquitecte anava a Reus a fer visites d’obra sovint s’estava a casa de Font.
D’entre les sis edificacions originals de l’Institut Pere Mata destaquen el pavelló de serveis generals i l'anomenat “pavelló dels distingits” - popularment “dels homes rics” - enllestit l’any 19O8 i que actualment es destina a l'organització d’activitats culturals. Del pavelló de serveis generals ressalta la torre de 30 metres d'alçària amb un característic cupulí, un antic dipòsit d’aigua com el del Castell dels Tres Dragons de Barcelona, que s’ha convertit en una de les imatges emblemàtiques de l’lnstitut.
De tots els pavellons cal remarcar les façanes en fàbrica de maó vist i l'intens programa decoratiu amb alguns bellíssims dissenys en ferro forjat -reixes florals de finestra i barana cornisa del pavelló “de distingits”-, en pedra treballada -destaquen els bonics capitells, anomenats domenequians, de flors i fulles- i plafons ceràmics de Josep Triadó i Lluís Bru. EI valencià Lluís Bru i Salellas, escenògraf i mosaista i assidu col·laborador de Domènech, va viatjar a Venècia, aconsellat per l'arquitecte, per aprendre millor la tècnica del mosaic. Tota la simbologia es basa en al·legories de la curació dels pacients en llenguatge modernista: temes florals, vegetals i altres formes de la natura; heràldica medieval i simbologia catalanista.
Al pavelló dels distingits, el núm. 7, el conjunt de les estances comunes fa la sensació d’haver estat dissenyat per com un hotel de luxe, amb grans salons i fins i tot sala de billar, tots amb llums dissenyats per Domènech i mobles de Gaspar Homar. I, tanmateix, Domènech va filar prim a l’hora de pensar en les especials necessitats dels malalts mentals: va camuflar reixes a l’estructura de suport dels vitralls, va arrodonir baranes i escales per evitar accidents i va utilitzar rajoles de fàcil neteja a les parets del menjador.