Monument funerari de Jaume I

El monument funerari a Jaume I és un reflex de l’amor profund de Lluís Domènech i Montaner per la història de Catalunya i a dos dels seus símbols més importants: Jaume I el Conqueridor, i el Monestir de Poblet. Durant el procés de desamortització de 1835, quan l’Estat va expropiar molts béns a l’Església, el mausoleu reial de Poblet on hi havia enterrats molts dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, va ser profanat. Per tal de protegir les despulles, aquestes van ser amagades a diversos llocs fins que es van guardar a la Catedral de Tarragona. Al 1908 es van encarregar dos mausoleus a Domènech i Montaner; un per al rei Jaume el Conqueridor i l'altre per a la resta de monarques i nobles. Només es va arribar a construir el primer, acabat el 1927 per Pere Domènech, que no es va muntar fins l'any 1992, quan va ser exposat en un dels patis de l'Ajuntament de Tarragona. Mentrestant, les despulles dels reis catalans ja havien tornat a Poblet, per la qual cosa el mausoleu de Tarragona ja no compleix aquesta funció i és purament decoratiu.

El monument consta de tres parts: el sòcol o basament, la tomba dins un vaixell, i el baldaquí que la cobreix. Al sòcol de pedra calcària granada, Domènech – que era un gran expert en heràldica catalana – hi va fer gravar segells de l’època de Jaume I. Al segon cos, el vaixell de marbre té una figura femenina com a mascaró de proa que sosté la corona reial, i a popa, un àngel que sosté la bandera de Catalunya. Diverses interpretacions han especulat si el vaixell podria ser una al·lusió a la conquesta de Mallorca liderada pel rei Jaume, o bé un homenatge a l’origen germànic dels reis catalans, seguint el costum de posar les despulles reials en una barca o vaixell i deixar que les ones se l’enduguessin. El baldaquí que cobreix el conjunt està molt decorat amb mosaic i se sosté sobre vuit columnetes que reposen damunt el sòcol granat. El contrast de colors granat al sòcol i blanquinós a la tomba, és de gran bellesa.

Al panteó de Jaume I s’hi resumeixen les tres característiques del disseny de Domènech, diferent al disseny d'altres artistes modernistes: continuïtat, símbol i estructura. La continuïtat la trobem en formes iguals que són realitzades amb materials diferents. La simbologia hi és molt abundant: en l'heràldica, en el vaixell de la mort, o en l'àngel cristià. Finalment, l'estructura del monument es reafirma en la repetició d'elements com arcs, escuts, corones, etc.