El Palau de la Música Catalana és l’obra més representativa i internacionalment reconeguda de Domènech i Montaner, catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i a Espanya com a Monument Historicoartístic d’interès Nacional.
És la manifestació culminant del Modernisme català en tots els sentits, tant arquitectònic com de recuperació de la tradició popular i d’exalçament dels valors nacionals. En el Palau s’acompleix l’aspiració wagneriana que tant perseguien els modernistes d'integració de totes les arts: les escèniques -música, teatre, poesia, etc.- i les arts aplicades.
El Palau és la seu de l’Orfeó Català, que li va fer l'encàrrec a Domènech i Montaner, entitat dinamitzadora de la música a Barcelona des de l'any 1891 També és molt conegut per la gran activitat musical de la seva sala d’audicions, de gran qualitat acústica.
El Palau es va construir sobre un solar molt irregular. Tot i lluitar contra aquest impediment, i contra l’estretor dels carrers en què s’ubicava, Domènech el va concebre com una gran caixa de música amb cristalls, les divisions internes de la qual fossin molt flexibles i gens imprescindibles.
La riquesa decorativa de l’edifici és proverbial, quasi tota gira sobre temes florals, abundosament en vitrall, una especialitat en la qual es compta amb una peça estrella d’Antoni Rigalt: la cúpula invertida de la gran sala en diferents tons de groc al mig ì de blau als voltants, a més de totes les vidrieres laterals.
En escultura, hi ha peces dels millors escultors de l'època, com els magnífics cavalls de Pau Gargallo, i els grups del prosceni, l'arc que simbolitza la música clàssica i la música popular; el cor de les muses de l’escenari, meitat escultura meitat mosaic de tipus romà sobre un fons de trencadís de color teula, representatives de les músiques nacionals, d'Eusebi Arnau; o el conjunt de Miquel Blay dedicat a la cançó popular, al xamfrà exterior de l'edifici.
Els mosaics també són una característica a tenir en compte, tant a l'interior com a l’exterior obra de Lluís Bru. Ja al’, recobreixen la doble filada de columnes en dues profunditats i la taquilla. Al registre superior de la façana principal hi figura una important composició figurativa en mosaic que representa un gran cor mixt cantant sota l’estendard de l’Orfeó Català. Sota d’aquesta composició, els bustos dels compositors més coneguts de la història de la música coronen els elements de contrafort que descarreguen el pes dels forjats interiors.
El disseny modernista apareix en molts altres elements com la ceràmica, que en múltiples formes i dissenys recobreix sostres, terres de paviment hidràulic, forma capitells i basaments de balustres d’escala, i un llarg etcètera d’aplicacions diverses.
Altres peces importants de disseny són els llums, des de les garlandes al voltant de les columnes al primer replà de l’escalinata, fins a les grans elaboracions al peu d’escala o sota els mosaics de plomes de paó de la sala gran. Altres peces més anecdòtiques són les taules de marbre i potes de ferro del cafè.
L’any 1983 l'arquitecte Òscar Tusquets va endegar una reforma que va incorporar un nou accés al pati mitger i va potenciar el foyer per adequar l'edifici als usos culturals més contemporanis.
St.Pere Més Alt, SN i C/Palau de la Música, 4-6. 08003 Barcelona
Telèfon visites: 93.855.57.31
Email reserves: visites@palaumusica.cat
Web: https://visits.palaumusica.cat/ca/visites_486
VISITES GUIADES
De dilluns a diumenge de 9 a 15.30 h
(consultar disponibilitat en la web del Palau).