Palau Montaner

Domènech i Montaner va construir el Palau Montaner sota el mecenatge de Ramon Montaner, client, amic i cosí germà, que el seu pare havia acollit com un fill, i que amb el negoci editorial havia amassat una gran fortuna, suficient com per a finançar edificis com el de l’editorial Montaner i Simón, el Palau Montaner i l’imponent Castell de Santa Florentina, a Canet de Mar.

L’estil de Domènech i Montaner és molt més evident en la decoració interior del Palau Montaner, on va treballar amb els seus col·laboradors habituals -el vitraller Rigalt, l’escultor Arnau i l’ebenista Homar- que no pas en els exteriors de I'edifici, que l’arquitecte va agafar quan ja feia dos anys que duraven les obres. Domènech i Montaner va fer-se càrrec de les obres del Palau Montaner quan ja estava començat el projecte del 1889 de Domènech i Estapà, un arquitecte eclèctic del moment -que sense estil definit, feia revivals historicistes i que va deixar les obres per desavinences amb el propietari.

Una decoració de pes

Mentre que la part del primer arquitecte es caracteritza per una gran simplicitat, la intervenció de Domènech i Montaner concentra al segon pis exterior una profusa decoració ceràmica i escultòrica, i a l’interior un recarregat programa decoratiu al hall d’entrada amb escalinata i passadís volat al primer pis, que en el seu dia presentava, a més de les escultures i el vitrall –resulta espectacular la gran claraboia del sostre-, una gran ornamentació a base de tapissos i tèxtils. Tots aquests elements decoratius van ser col·locats, després de la venda del palau, al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, molt especialment a la Sala del Tron, on encara es poden contemplar. L’espectacular decoració en dos nivells del hall, a l’estil de la sala principal d’un castell, recorda per la riquesa del treball de fusteria, les policromies i el barroquisme general, als treballs del Seminari Pontifici de Comillas.