Reus és una de les ciutats modernistes més importants de Catalunya. La Ruta del Modernisme de Reus inclou gairebé 80 obres catalogades, entre les quals algun dels millors edificis de Lluís Domènech i Montaner.
A Reus, Domènech hi va fer bons amics, alguns dels quals li van encarregar que construís les seves cases. Amb tot, però, l’arquitecte modernista més prolífic de Reus va ser Pere Caselles i Tarrats, i també Joan Rubió hi va deixar obra feta. Cal destacar, a més, el centre d’interpretació Gaudí Centre, dedicat a l’arquitecte Antoni Gaudí, fill destacat de la ciutat.
L’Agència de Promoció de Ciutat de Reus, organitza una Ruta del Modernisme amb una guia de butxaca.
Oficina de Turisme de Reus (edifici Gaudí Centre)
Plaça del Mercadal, 3
43201 Reus
Per informació, tel.: 977 010 670 o bé a internet: www.reusturisme.cat
Plaça Mercadal, 5
La Casa Navàs és per la seva singularitat un dels millors exemples del Modernisme a escala europea. Construïda a Reus entre el 1901 i el 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, és una de les poques cases modernistes d’Europa que ha arribat fins als nostres dies tal com es va estrenar.
L’edifici el va encarregar Joaquim Navàs, un ric comerciant de teixits, en una època on Reus estava en plena efervescència. Navàs i la seva esposa, Josepa Blasco, van demanar a Domènech i Montaner la construcció d’una casa-botiga en una de les cantonades de la plaça del Mercadal de Reus. La comanda tenia un pressupost sense límits, d’aquí que es convertís en una de les obres més luxoses de l’arquitecte barceloní.
El resultat fou un gran jardí artificial ple de floritures en el que destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres. Destaquen també els elements decoratius com el mobiliari, les tapisseries brodades, ceràmiques, pintures, teixits de seda, làmpades, estors… Per fer tots aquests treballs Domènech i Montaner es rodejà dels millors artesans de l’època com van ser Gaspar Homar, Lluís Bru, Antoni Rigalt, Jeroni Granell, Eusebi Arnau o Pujol i Bausis.
Reus va ser la tercera ciutat catalana més bombardejada durant la Guerra Civil. Durant aquells anys, la fisonomia reusenca va canviar i la Casa Navàs també en va patir els efectes. A causa d’una de les bombes, el 26 de març de 1938 va perdre la torratxa, gran part de la teulada i algunes de les dependències del segon pis van quedar malmeses. Miraculosament, la planta noble i la major part del treball en pedra, ceràmica i vitralls van quedar intactes. Després de la guerra, els propietaris van fer restaurar les estances de la planta de servei, però no van tenir prou capital per la façana i van haver de prescindir d’elements decoratius com la torratxa i el capcer que donaven a l’edifici un aspecte elegant i esvelt. L’estiu del 2020 la nova propietat va reconstruir el frontispici i actualment està treballant en la torratxa.
Malgrat que la façana està incompleta, dins la Casa Navàs s’amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català. La casa, construïda a principis del 1900, manté totes les estances i mobiliari original, això la converteix en una visita obligada per tots els amants del modernisme, l’arquitectura, la història d’aquella època i del bon gust en general.
Horari d’obertura al públic:
De dilluns a divendres: 11 h/ 12 h/ 13 h// 16 h/ 17 h/ 18 h
Dissabte: 11 h/ 12 h/ 13 h/ 14 h// 16 h/ 17 h/ 18 h/ 19 h
Diumenge: 11 h/ 12 h/ 13 h/ 14 h
Idioma visites: català, castellà, anglès i francès (per visitar la Casa Navàs sempre s’ha de fer amb visita guiada, mai per lliure)
Tipologia de visites: Visita Guiada, Visita Vermut, Visita Teatralitzada, Visita Fotogràfica, Nits Modernistes i Visites Escolars
Compra d’entrades: www.casanavas.cat / Casa Navàs / Oficina de Turisme de Reus
Contacte: info@casanavas.cat
Xarxes socials: Instagram i Facebook | @casanavas.reus
La Casa Rull, juntament amb la veïna Casa Gasull, el Mercat Central, el Dispensari Antituberculós i l’Hospital, transformen la capçalera del carrer de Sant Joan en una petita “Mansana” de la Discòrdia local: Modernisme, Noucentisme, Racionalisme i Classicisme del segle XVlll concentrats.
Carrer de Sant Joan, 27
De la Casa Rull són interessants els exteriors, a l’interior només es conserven alguns paviments hidràulics.
L’edifici s’ha de considerar com una unitat artística i això queda clar pel fet que no té façanes separades sinó que la barana del balcó uneix les tres en una de sola. L’edifici va ser encarregat a Domènech i Montaner pel notari Pere Rull i Trilla l’any 1900, data de plenitud màxima del Modernisme arreu d’Europa. Per primera vegada a Reus, es construeix una casa amb trets Art Nouveau purs, com és la barana del balcó de pedra del primer pis, amb decoració vegetal de tiges i fulles en la forma ondulada coup de fouet (cop de fuet). Aquesta barana unifica les tres façanes en una de sola i accentua el “diàleg” de l’arquitectura amb la natura del jardí, on els motius vegetals i florals de la pedra treballada prenen vida real. També per primera vegada, Domènech aplica el maó vist a un habitatge. Fins aleshores, l’arquitecte havia usat aquesta solució – reservada per a les construccions industrials – en edificis d’ús col·lectiu, com l’Editorial Montaner i Simon o el Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal, però mai a una casa particular.
A la façana també hi trobem elements decoratius simbòlics o al·legòrics, alguns relacionats amb l’ofici de notari de Pere Rull, com la gran ploma per firmar i donar fe, entre les inicials PR, dos parells de balances de la justícia i el lleó de la fortalesa que sosté el llibre de la llei. A més hi ha ornaments medievals, una reminiscència de l’etapa eclèctica i pre-modernista que Domènech està tancant: dracs al xamfrà i al coronament, un casc d’armadura sobre l’escut heràldic que simula les balances, merlets coronats que rematen la façana per dalt, trencaaigües als balcons del primer pis i acabats flamígers a les llindes de les finestres del segon pis. En l’evolució del Modernisme, l’ornat medieval de les façanes anirà deixant pas a l’ornat naturalista, i les cases amb reminiscències d’antics castells adoptaran un revestiment exterior com de jardins urbans: flors, fruits i motius vegetals de tiges i fulles es transformaran en baranes i reixes de ferro forjat, en esgrafiats, en ceràmica en relleu o simplement acolorida, en pedra treballada.
Pere Rull va morir sense fills i va llegar la seva casa a l’Ajuntament de Reus amb la condició que es dediqués sempre a finalitats culturals. Complint aquesta condició, la Casa Rull va allotjar primer el Museu-Arxiu Prim-Rull, i actualment és la seu de l’lMRC, un organisme municipal que es dedica a tasques de dinamització cultural.
L’edifici no es pot visitar, actualment acull la seu de l’Institut Municipal Reus Cultura. Es pot accedir al jardí quan s’hi celebren actes públics, especialment a l’estiu.
https://www.reus.cat/ajuntament/im-reus-cultura
Carrer de Sant Joan, 29
L’edificació de Cal Gasull va ser encarregada a Domènech i Montaner pel comerciant Feliu Gasull i Roig, propietari de l’empresa exportadora Establiments F. Gasull SA, fundada el 1835. Segons l’encàrrec, Domènech havia de combinar un magatzem d’oli i fruits secs de 1.000 m2 amb pisos de gran alçària per a les oficines i sales de reunions de l’empresa, i dedicar els altres 882 m2 de l’edifici a habitatges. L’arquitecte va aconseguir dotar el conjunt habitatge-indústria d’una imatge harmònica, molt urbana, fins i tot amb algunes fites destacables per l’època, com el fet que la nau més gran no té ni una sola columna i que el sostre se sosté sencer amb bigues de ferro i voltes. Al subsòl hi ha 33 tines d’oli. Cal Gasull s’escapa dels tòpics del Modernisme arrauxat, tot i que encara té algun tret modernista com el decorativisme d’esgrafiats i mosaics i el contrast de materials. La casa sembla que anunciï el retorn a la simetria i les línies sòbries del Noucentisme neoclàssic, tant en la façana com en el disseny i en les pintures de l’interior. Aquí ja han desaparegut del tot el tema floral, el vitrall, el mosaic i la decoració pètria de les construccions anteriors del mateix arquitecte a Reus, com ara la Casa Navàs i a l’Institut Pere Mata. Això tal vegada es deu en al fet que bona part de la construcció de l’edifici fos dirigida pel fill de Lluís Domènech i Montaner Pere Domènech i Roura. Aquest era partidari de l’evolució del Modernisme cap a un Noucentisme més distès i relaxant. En aquesta preferència estava en sintonia amb els burgesos i intel·lectuals d’aquells anys, que consideraven el Noucentisme de millor gust, tot i que les classes menestrals i populars catalanes van seguir afegint elements modernistes a les seves cases fins a ben entrats els anys 1920.
L’evolució formal de Domènech i Roura seguiria evolucionant posteriorment cap a postulats encara més moderns, com l’estil déco de la Casa Marco (sempre a Reus). A la façana de Cal Gasull destaquen els mosaics al timpà (part superior) de cada balconada, que brillen meravellosament al sol, i els balustres de la balconada, de ceràmica esmaltada amb un petit capitell. De la realització del mosaic, de motius curvilinis, se’n va encarregar un expert artesà vingut expressament de Milà, a Itàlia, proveïdor de les tessel·les de ceràmica vidrada que es van utilitzar.
Actualment no es pot visitar
Passeig Briansó, s/n
Situat sobre un turonet amb vistes al mar a uns dos quilòmetres del centre urbà, l’lnstitut Pere Mata de Reus és un bellíssim conjunt monumental. És considerat un seriós precedent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, que segueix la distribució en pavellons amb jardins, també anomenada à village, imposada a França.
Quan un grup de prohoms reusencs, liderats pel metge Emili Briansó, van decidir construir un recinte obert i higiènic on els malalts mentals poguessin viure en bones condicions, van cridar Lluís Domènech i Montaner. No era un fet casual. L’arquitecte era amic de l’intel·lectual i bibliòfil catalanista Pau Font de Rubinat, un dels promotors del projecte. Pau Font li havia fet de tresorer a les Bases de Manresa (1892), de les quals Domènech en va ser redactor, i quan l’arquitecte anava a Reus a fer visites d’obra sovint s’estava a casa de Font.
D’entre les sis edificacions originals de l’Institut Pere Mata destaquen el pavelló de serveis generals i l’anomenat “pavelló dels distingits” – popularment “dels homes rics” – enllestit l’any 19O8 i que actualment es destina a l’organització d’activitats culturals. Del pavelló de serveis generals ressalta la torre de 30 metres d’alçària amb un característic cupulí, un antic dipòsit d’aigua com el del Castell dels Tres Dragons de Barcelona, que s’ha convertit en una de les imatges emblemàtiques de l’lnstitut.
De tots els pavellons cal remarcar les façanes en fàbrica de maó vist i l’intens programa decoratiu amb alguns bellíssims dissenys en ferro forjat -reixes florals de finestra i barana cornisa del pavelló “de distingits”-, en pedra treballada -destaquen els bonics capitells, anomenats domenequians, de flors i fulles- i plafons ceràmics de Josep Triadó i Lluís Bru. EI valencià Lluís Bru i Salellas, escenògraf i mosaista i assidu col·laborador de Domènech, va viatjar a Venècia, aconsellat per l’arquitecte, per aprendre millor la tècnica del mosaic. Tota la simbologia es basa en al·legories de la curació dels pacients en llenguatge modernista: temes florals, vegetals i altres formes de la natura; heràldica medieval i simbologia catalanista.
Al pavelló dels distingits, el núm. 7, el conjunt de les estances comunes fa la sensació d’haver estat dissenyat per com un hotel de luxe, amb grans salons i fins i tot sala de billar, tots amb llums dissenyats per Domènech i mobles de Gaspar Homar. I, tanmateix, Domènech va filar prim a l’hora de pensar en les especials necessitats dels malalts mentals: va camuflar reixes a l’estructura de suport dels vitralls, va arrodonir baranes i escales per evitar accidents i va utilitzar rajoles de fàcil neteja a les parets del menjador.
Horaris:
Temporada baixa: Dissabtes d’11 a 14 i de 16.30 a 18.30 h. Diumenge i festius d’11 a 14h
Temporada alta (setmana Santa i estiu a partir 1 de juny fins 30 de setembre): De dilluns a dissabte d’11 a 14 i de 16.30 a 18.30h. Diumenges i festius d’11h a 14h
Preus:
De 16 a 64 anys: 6€
Majors de 65 anys: 5€
De 9 a 15 anys: 4 €
De 0 a 8 anys: gratuït
(visita audioguiada)
informació i reserves: reusturisme.cat
Cementiri Municipal de Reus. Avinguda de la Pau, s/n
Josep Margenat va encarregar el projecte a Domènech i Montaner a causa de la prematura mort del seu primogènit amb només vint-i-tres anys.
A la capella, de planta quadrada i de reduïdes dimensions, s’hi pot observar una decoració escultòrica que representa motius religiosos i naturalístics amb diferents varietats vegetals i animals. És una de les obres menys conegudes de Domènech.
Tel. 977 341 272